dissabte, 27 de gener del 2018

Comencem....

quan ten adones que tot està aquí i el rellotge ja comença a comptar hores per la primera, quan ja hem començat a patir, quan ja hem començat a pujar de veritat ....

Quan l'adrenalina et fà tirar fins a limits insospitats...
En aquest moment... en aquest punt.... saps que el primer ja està al caure, ja ho tenim aqui, el primer del entrenament ja a caigut... dura etapa finalment a un inesperat Taga a vessar de neu com mai l'haviem trobat, preludi...? segurament...
Moments com el d'avui on hem tirat com bojos et fà veure el que tens davant i el que tens ganes d'assolir.



Anem a dormir plens de neu fins la cintura practicament, i amb mes de 2000 mts de desnivell acomulat avui en les nostres cames, molt satisfets per aixo, tirant endevant, patirem, i sobretot...

Ho assolirem....!!!!!

Bona nit, en unes hores mes.....


dilluns, 22 de gener del 2018

I la bloggeria continua....




Dies fantastics viscuts, dies fantastics vestits de blanc, dies fantastics on no han faltat ni somriures i tampoc cap detall del blanc hivern que estem tenint enguany,  anem acumulant metres de desnivell a les cames per preparar tot el que tenim a sobre, serà epic?? no crec, serà unic??, tampoc.
Pero si que de ben segur serà el començament de molts altres reptes.


 També son dies durs de treball fisic intens, aixo es un no parar pero es que l'esforç de tot l'any valdrà molt la pena, dies en que per desgracia sacrifiquem masses cosses.... masses moments...



Aquest any pinta realment imborrable per la nostre memoria, heu tingut mai ganes d'explotar tot el potencial que teniu...??
Doncs en aquest moment hem trobo jo, molta feina a fer, molt a patir i molt a viure, valdrà la pena,
 ja ho val.


El sacrifici a l'alçada del repte...


Nens... nenes.... AQUESTA ES DE L'ALÇADA D'UN CAMPANAR....!!!!!!!!!



Aixo si que els riscos que prenem siguin els minims necessaris.....uppps... foto equivocada.....
ostia...!!!!!!!


De moment per començar realment amb el repte, dissabte toca tossa d'alp i diumenge uns quants km. mes....

Estem bojos...??? si... hem perdut el seny....??? fa massa...ens hi quedarem pe'l camí...??? esto...millor no ho pensem, de moment el millor dels somriures està a punt per assolir bona part del que ens hem propossat.


I recordeu, que el millor somriure bruquetà us acaroni mentre pugeu ben amunt per tal de trobar aquella felicitat, aquell que motiva i fa tirar endevant, aquell que fa reneixe...
Aquell que et fa viure
Aquell que gràcies a tu torna a poder volar.
Aquell que sempre et diu, que mai caminaràs sol


d'aqui al infinit

AHORA YESSSSSS....!!!!!!!!!















dimarts, 9 de gener del 2018

Ja surt el sol...!!!!!!!

I a l'espera del que es presenta un gran cap de setmana....
Ple de gran gent amb ganes de gaudir i viure noves experiencies, us deixo aquesta gran canço on es demostra clarament que la musica es una de les eïnes de comunicació entre cultures mes evidents dels nostres temps, amb ganes de...gaudir... saltar... i per qué no..... lliscar????'


Us animeu??? aquest cop va de raquetas..................!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!




Aquest cap de setmana ens alimentarem de molts somriues, nois.... som'hi ....!

Que la festa continua....!!


dissabte, 6 de gener del 2018

Un any de reptes

2018.. tant debò... 2018... tant debò pugui recordar-lo com el gran any... un punt d'inflexió per a futurs reptes????

 I per que no...

 Aquest any realment es presenta ple d'emocions d'alçada... tant personals com de la vida familiar, un cop passada la frontera de la por i el dubte, ara com ara, només queda un camí, la superació...

Si, a arribat el moment, a arribat l'hora de la veritat, aquella hora que mai pensaves que arribaria.

Potser es un pel agosarat pensar que podré realitzar-los tots.. però... de ganes hem moro... De ganes de poder fer cim i poder compartir tot aixo amb vosaltres, per què realment, es fa cim quan es torna.

De moment, per fer boca, us deixo els reptes d'enguany, només una cosa, costa molt arribar fins on pretenem, molts sacrificis i moltes oportunitats perdudes, però, quan acabi l'any, espero poder-vos regalar el millor dels somriures per haver aconseguit encara que sigui la meitat dels propòsits .

1. Toubkal. 4167 mts.
2. Punta giordanni 4046 mts.
3. Punta ludwig 4341 mts.
4. Corno Nero 4322 mts.
5. Balmerhorn 4167 mts.
6. Kilimanjaro 5895 mts.
7. Montblanc 4808 mts.

I ja us dic jo que la preparació no serà menys espectacular... 

Nois i noies... seieu.. que l'espectacle nomes a fet que començar, per a tots vosaltres, i sobretot per a tu, no us fallaré.

PD: No hi ha res millor que el gran somriure bruquetà per poder assolir tot allò que et propòsis i mes, junts som imparables...

Sempre amb tu, sempre junts...!


Cim del Corno Nero


Somieu i viviu, que la vida nomes es viu un cop, que res us pari i que els somnis es facin realitat, no pareu mai de creure en lo impossible, la frontera cap al teu somriure ets tu mateix


https://www.youtube.com/watch?v=VJDJs9dumZI 



dimecres, 3 de gener del 2018

Montserrat, la muntanya magica en tots els sentits


Des del punt més baix fins al punt més alt, Montserrat, en tota la seva magnitud, representa per a molta gent un lloc únic i màgic ple de vivències.

Jo personalment, no podia mantenir-me al marge d'ella i la veritat... que per mi... a significat moltíssim, en part és molt culpable que jo us ho estigui explicant ara mateix.

Un lloc on les sensacions són úniques, emocions de tot tipus i grans moments esperant repertirlos de nou, he tingut la gran sort de poder estar cada dia per aquesta serra, poden haver-hi mil llocs i mil muntanyes, però... com Montserrat......

Imagineu-vos un lloc que és cuna d'escaladors, corredors, muntanyencs i bojos varis, tot això acompanyat d'una natura ben diversa i de la seva gran fauna.

La meva sortida predilecte comença des del petit poble del Bruc, un poble que són 3,
si heu llegit 3...!


El de baix, el del mig i el de dalt, villarriba i villabajo...? no..! simplement i per sort, EL BRUC..!.

Sense obviar, l'història del timbaler, que cada primer cap de setmana de Juny, celebra la seva festa, on les recreacions de la guerra del francès no deixen indiferent a ningú, se d'algú que ven a la fira uns arbrets fets a mà fabulossos... ;)

Tornant a Montserrat, si sortim del Bruc pel camí del francès, podem arribar fins al punt més alt de Montserrat, St. Jeroni, però... si ens quedem a mig camí, quasi al punt més alt... Podem contemplar una posta de sol com les que no us podeu imaginar, el camí fins allà dalt, com la vida en si... és dur, llarg, fins i tot si ús atreviu, ben escarpat en la seva versió menys familiar, jejeje, val la pena suar.


 



La veritat ... Montserrat és un d'aquells llocs que t'atrapa ... que no et deixa indiferent, i que, alhora, treu de tu el millor que tens, un bon lloc per poder-te proposar moltes coses i prepara-te de valent per poder-les aconseguir i per tot el que vindrà, si voleu conectar amb vosaltres mateixos, no us ho penseu, pujeu a la muntanya màgica i gaudiu'la, respecteu-la i sobretot estimeu-la, us tornarà tot allò que li doneu i mes.

Un altre racó dels molts que podem trobar a Montserrat, és la Roca Foradada, un dels llocs més espectaculars dels que podem gaudir en aquest entorn, de fàcil accés, des del pàrquing de Can Maçana, on per aparcar... Els festius i caps de setmana es paga per poder accedir-hi, 5 € o bé 2 €, si teniu la llicència federativa.










Podem pujar des del Bruc passant pel Refugi Vicenç Barbe, el camí és ben senyalitzat i de fàcil caminar, corre o el que vulgueu...!

Des de la Roca Foradada podem veure una de les postes de sol més imponents tot contemplant una vista magnífica de tots els Pirineus en un dia clar.

En definitiva, Montserrat, és un lloc ple de racons que de ben segur no us deixaran indiferents, un bon lloc per descobrir i perquè no viure'hi.

Mai hagués imaginat que un lloc com aquest, m'hagués servit per a tant, m'he pogut refer i despertar un altre cop aquell jo interior que ja ni recordava que tenia...

A vegades... necessitem tocar fons per poder tirar amb més força que mai, així es Montserrat, un lloc on les llàgrimes es transformen en somriures i el vent realment et parla amb fermesa i et diu...





A PER TOTES, TU POTS...!



Here Comes the Sun, George Harrison 



enllaços d'interes http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/senderisme/
http://www.bruc.cat/ 

Llocs on picar i pendre quelcom algo curiós i poder xerrar amb gent de muntanya: 
Bar Granada ( El Moha )
Bar Anna
El Casal del Bruc
 




dimarts, 2 de gener del 2018

Tornem ....!

Tornem per rependre tot, tornem per seguir caminant, tornem per quedar-nos .....



Quan tornen les forces i le ganes de somriure... quan tens motius varis per tirar endevant...

Quan et fan caminar, sentir, somriure i sobretot....

VIURE....!!!!!!







 Agafeu-vos ben fort, aixo es repren, aixo torna a començar, reprenem l'aventura




(Manolo Garcia)



dimecres, 14 de desembre del 2016

Mes pioners catalans, impressionant per la seva lluïta



Pagina extreta de la web de la FEEC, he cregut oportú compartir'ho, busquen finançament per a realitzar un documental per un home que pel fet de ser català se li negava de fer muntanya oficialment, mireu bé el teaser perque val la pena.

Gaudiu-lo...!

La història del muntanyenc Josep Milà busca micro-mecenatge per un documental


Verkami-Milà-1

Josep Milà i Atzet, de 95 anys d’edat, li van retirar la llicència federativa de muntanya, l’any 1949, per deixar targetes amb proclames catalanistes. El documental vol ser un homenatge a la figura d’aquest entranyable excursionista català.
L’Associació Esportiva Correm per la Terra i Nebraska Produccions, han engegat una campanya de micro-mecenatge pel documental que tractarà sobre la vida d’en Josep Milà i Atzet. Aquesta campanya s’ha presentat el dia 10 de desembre (http://www.verkami.com/projects/16527-documental-mila-resistencia-a-la-muntanya) i estarà activa fins el 18 de gener, a la plataforma de micro-mecenatge Verkami.
El documental, que es vol presentar en públic el setembre del 2017, narra la vida d’en Josep Milà, comptarà amb la presència de: Francesc Roma: professor d’història a diverses universitats de Catalunya i autor del llibre «Josep Milà. L’amor a la muntanya neix fins i tot en temps de guerra. Editorial Cossetània».Fèlix Masachs: membre del Centre Excursionista del Penedès i Núria Picas: campiona de la copa del món d’Ultra-Trail l’any 2012 i campiona de la copa del món d’Ultra-Trail amb la selecció catalana l’any 2011.
L’objectiu del documental és fer un petit homenatge a la vida d’en Josep Milà i que les futures generacions puguin tenir constància de la repressió franquista i les petites desobediències efectuades per la població.
Aquest és el teaser del documental

La repressió que va patir Josep Milà
L’Any 1949 durant unes ascensions a diferents cims del Pirineu va tenir una topada amb uns falangistes de Barcelona. Va ser apallissat, detingut i jutjat per haver deixat targetes amb la senyera i estrofes dels segadors, dalt de diferents cims dels Pirineus. És per aquest fet que la Federación Española de Montañismo el va expulsar a perpetuïtat de qualsevol entitat excursionista. Això volia dir que no podia obtenir llicències federatives per escalar muntanyes fora de l’estat espanyol. No obstant això, l’any 1961 va pujar per primera vegada el Montblanc, i l’any 1962 el Cerví. També va acabar fent muntanya a més de 150 països de tots els continents del món, pujant els cims més alts de tots els països d’Europa.
A part de la desobediència efectuada per en Josep Milà, la seva casa ha estat durant molts anys un punt de trobada pels excursionistes vilafranquins, molts dels quals es van iniciar a la muntanya gràcies a ell.
L’any 1989 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla com a Forjador de la Història Esportiva de Catalunya, mentre que la FEDME no li retornà la llicència federativa fins l’any 2004.